09/11/2024

L’alegria i la tragèdia valenciana passen per l’Accents de la mà de Sandra Monfort

• La cantant de Pedreguer ha llegit per primer cop el seu manifest que posa en valor la tragèdia que ha viscut el País Valencià i denuncia la incompetència d'aquells que no han complert la seva missió de protegir la ciutadania.
• El concert ha recaptat prop d'un miler d'euros, ja que tota la recaptació i la fila 0 es lliuraran a la Fundació Horta Sud de València.

Aquest divendres al vespre, el Castell del Paborde de la Selva del Camp ha acollit un concert únic de l'artista valenciana Sandra Monfort, en el marc del Festival Accents (www.festivalaccents.cat). L'actuació, que ha reunit un centenar de persones, ha combinat música i compromís social per recaptar fons destinats a la Fundació Horta Sud, que treballa a favor de les comunitats afectades per la recent DANA al País Valencià. En total, s'han recaptat 940 euros, que es lliuraran íntegrament a la fundació.

Durant el concert, Monfort, natural de Pedreguer (València), ha llegit un manifest emocionant que forma part de la campanya solidària #Somvalència, una iniciativa que recorre diverses ciutats amb el propòsit d'ajudar les persones i els municipis damnificats per les greus inundacions. A més de les cançons del seu disc La mona, l'artista ha avançat temes del seu proper EP, La mona de nit, en què explora un univers sonor on el folk valencià es fusiona amb l'electrònica i el pop dels anys 80. Aquest equilibri entre tradició i
modernitat ha esdevingut el segell inconfusible de Monfort, capaç d'emocionar i mobilitzar el públic amb el seu missatge de resiliència.

De fet, en el concert ha repassat les cançons de La Mona, un àlbum inspiraten el joc de cartes al qual jugava amb la seva àvia i que ha rebut els premis de Millor Disc de l'Any, Millor Disc Pop i Millor Cançó als Premis Carles Santos d'Alacant. Durant l'actuació, ha estat acompanyada per la seva germana Amanda Monfort i pel bateria Jordi Ortolà. El públic de la Selva del Camp ha tingut la sort d'escoltar gairebé en exclusiva tres de les cançons de La Mona de Nit, un disc que és un cant a la vida i que Monfort ha compost en els últims mesos, després de ser diagnosticada d'un càncer de pit que la va obligar a passar pel quiròfan. Aquest treball li ha servit per canalitzar la seva empenta vital durant el procés de recuperació, procés que ha pogut compaginar amb la gira de La Mona.

Units per la solidaritat
En col·laboració amb l'Ajuntament de la Selva del Camp, el Festival Accents ha destinat tota la recaptació del concert a la Fundació Horta Sud, una entitat sense ànim de lucre que, des de fa més de 50 anys, enforteix el teixit cultural i social del País Valencià. El concert s'ha sumat al projecte Som València, el qual aplega actuacions solidàries en desenes de localitats de l'Estat per tal de donar suport a les persones afectades per la catàstrofe. Aquesta iniciativa representa un gest de compromís col·lectiu on la música es converteix en una
eina de solidaritat i empatia.

Concert al Teatre Bartrina
Precisament Sandra Monfort tornarà a cantar en aquesta edició del Festival Accents. Serà el concret el diumenge 17 de novembre al Teatre Bartrina de Reus (19 h) amb el seu altre projecte Marala, compartit amb Selva Bruna i Clara Fiol. Aquest grup amb components de Catalunya, les Illes i el País Valencià realitzarà un dels últims concerts de la gira del disc Jota de Morir, un treball que parteix de la tradició i el folklore combinat amb la música electrònica. Les entrades anticipades es poden adquirir a
www.teatrebartrina.cat

Manifest de Sandra Monfort
(llegit per primer cop a la Selva del Camp el 8 de novembre de 2024)

Sota aquesta terra mullada avui descansa la mare, la filla, el marit, l'amant... tantes veus ofegades que mai més no podran dir la paraula precisa.

El poble valencià serem la vostra veu per sempre. I cantarem per vosaltres i clamarem justícia!
Avui, mentre els estornells migren i creixen ravanells al bancal, el poble s'alça empunyant les pales i les graneres de carrer.

D'avui endavant, les nostres galtes estaran per sempre tacades de fang, serán el nostre emblema. I vosaltres les besareu. Alguns amb noblesa, altres amb vergonya... una vergonya muda i silenciosa, com una serp...

Som filles de llauraors i barxeres, som filles de gent amb els dits desfets de cosir i la pell cremada de les hores al sol. Tenim la força i el coratge al pit per moure piles de cotxes i salvar a la nostra gent de la major de les catàstrofes que haja pogut passar per la nostra estimada terreta, i tenim l'alegria del sol brillant de València als nostres cors per alçar-nos i afrontar-ho amb comunitat i germanor.

Però també tindrem la dignitat i la paraula per combatre la injustícia i l'abandonament a què hem estat sotmeses.

Per combatre la negligència política i la falta de recursos i ajuda que hem patit nosaltres, i les nostres ànimes caigudes.

La nostra història quedarà tatuada a les vostres taules d'oficina per sempre, a les vostres banderes, a les vostres insígnies.

No hi ha prou rius que puguen sostenir el pes de les nostres llàgrimes, no hi ha prou marges que puguen sostenir l'impacte de la nostra ràbia. Serem la veu de cadascun dels nostres àngels ofegats. I cridarem ben fort justícia!

Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho podrem tot.
I eixe dia ha arribat